El sector de la construcció reclama major protagonisme per sortir de la crisi

“La construcció no solament és la indústria del mal anomenat maó. És també la indústria de les autopistes, de les xarxes de metro, dels bescanviadors, dels aeroports, dels habitatges socials… És una indústria que ha contribuït a generar pau social durant els últims 20 anys i que ha estat capaç de crear 18 llocs de treball per cada milió d'euros d'inversió, aconseguint a més una tornada per a l'Administració, per a aquest milió d'euros, de prop de 570.000 euros”, assenyalava Juan F. Lazcano, president de la Confederació Nacional de la Construcció, durant la inauguració del Congrés.

Sens dubte una encesa defensa del sector a la qual es van ser sumant durant el desenvolupament del programa destacats professionals d'aquesta indústria a Espanya així com el moderador de la jornada, el periodista Fernando Ónega, per qui “d'aquesta crisi no es podrà sortir sense tenir en compte a la construcció”. “Sí a més ordinadors, sí a més coneixement, però per favor no matin al maó”, indicava el periodista responent a tots aquells que proposen un nou model econòmic en el qual es margini a la Construcció.

Durant la seva al·locució, el president de la CNC va posar en valor alguns dels elements diferencials que ha aportat la Construcció a Espanya durant els últims anys, com un conveni general i unitari per a tot el país; una llei de subcontractació que ha millorat el control de l'activitat; o una intensa labor formativa, posada de manifest, sobretot, en la Fundació Laboral de la Construcció, que ja compta amb 42 centres repartits per tot el país i que va ser capaç de formar a prop de 165.000 treballadors durant el 2011.

Lazcano va fer a continuació una radiografia de la difícil situació que travessa el sector a Espanya, caracteritzada per una “pràcticament nul·la activitat edificadora” i per una forta caiguda de la inversió en obra civil. Això ha comportat, segons assenyalava, la desaparició de 135.000 empreses relacionades amb aquesta indústria en el període 2008-2010, una notable caiguda del pes de la seva activitat sobre el PIB i, en matèria d'ocupació, una pèrdua del 60% en l'afiliació a la Seguretat Social des de l'any 2007.

Per això i sent conscients en la CNC que “la retallada de la despesa pública és completament necessari per reduir el dèficit, per augmentar la nostra competitivitat i per sortir de la crisi”, des de la Confederació s'apunta a mantenir uns adequats nivells d'inversió pública en infraestructures que proporcionin la major tornada possible, no posant amb això en qüestió “la pròpia supervivència del sector”.

Des de la CNC es van presentar igualment una sèrie de propostes que, segons el punt de vista de la Confederació, poden ajudar a millorar el panorama, com per exemple implementar un nou model de planificació d'inversions i finançament, establir prioritats en matèries claus com a transports, aigua o energia, configurar un programa sostenible de manteniment de la Xarxa de Carreteres, aplicar polítiques realistes de costos i preus en l'aigua, aprofundir en les possibilitats de col·laboració públic-privada, ampliar del termini de concessió de les autopistes de peatge o cobrar per l'ús de carreteres, entre unes altres.

Durant l'obertura del congrés, la ministra de Foment, Ana Pastor, reconeixia igualment l'important paper que ha jugat la Construcció en la millora de la qualitat de vida dels espanyols i confirmava que per a l'actual Govern “les infraestructures, el transport i l'habitatge són elements que importen, i molt”.

Des de l'Administració es coneixen les dificultats que viu aquesta indústria a Espanya, que es reflecteixen en dades com l'aportat per la pròpia ministra relatiu al fet que el 53% de tota l'ocupació destruïda a Espanya durant la crisi correspon a aquest sector. Malgrat això des de l'Estat, segons confirmava Ana Pastor, se segueix apostant pel present i el futur d'una indústria que, amb tot el que està sofrint, manté un pes sobre el nostre PIB del 16%.

En un escenari de reducció de dèficit públic, des de Foment, com indicava la seva màxima representant, s'està treballant en plans d'inversió que es regeixin per criteris ferms com el rigor econòmic, la vertebració territorial, la visió a llarg termini (“estem construint infraestructures per als propers cent anys”, indicava la ministra), la transparència, l'eficiència, la rendibilitat social - econòmica i la sostenibilitat. A més, l'Administració manté el seu compromís de seguir treballant per afavorir la internacionalització de les empreses espanyoles.

En matèria d'habitatge, Ana Pastor va assenyalar que un dels grans focus de Foment va a estar en la rehabilitació, un segment que a Espanya gaudeix d'un enorme potencial de creixement a causa de l'avançada edat que mostra bona part del parc immobiliari nacional i a la distància que ens separa encara de la mitjana europea en aquesta matèria (13 punts per sota).

I l'altre pilar de la política d'habitatge del Govern serà la promoció del lloguer, una fórmula que a Espanya encara es manté en nivells molt inferiors als de la Unió Europea (17% a Espanya enfront del 30% de mitjana de la UE) i als de països com Alemanya (47%).

L'I Congrés Nacional de la Indústria de la Construcció, que va comptar amb ponències centrades en assumptes econòmics i financers, en infraestructures, en assumptes laborals, en edificació, en internacionalització o en assumptes socials i formació, va ser clausurada pel president de la CEOE, Juan Rosell, qui també apuntava a la Construcció “com un dels sectors més necessaris per a la recuperació econòmica d'Espanya” i qui destacava tres aspectes fonamentals per millorar la seva situació: 1) la cancel·lació dels deutes contrets per les diferents administracions; 2) la finalització de la reestructuració del sistema financer per millorar l'accés al crèdit; i 3) l'aplicació de mesures que facilitin la sortida de l'estoc d'habitatge actualment sense vendre.

A tot això, segons Rosell, caldria afegir elements com l'agilitació dels tràmits administratius en matèria d'urbanisme, un foment de la rehabilitació, una major atenció a la conservació de carreteres i, abans de res, “establir polítiques amb cap, rigor i responsabilitat”, concloïa.