Cype desenvolupa un programari per calcular l'efecte dels elements no estructurals davant un terratrèmol

La companyia de programari per a Arquitectura, Enginyeria i Construcció Cype està desenvolupant un programari que acabarà aquest any, capaç de calcular l'efecte que tenen els elements no estructurals d'un edifici en l'estructura davant un terratrèmol, la qual cosa permetrà millorar la seguretat de les construccions en considerar l'efecte dels elements exteriors com a façanes, i els interiors com els envans, que tenen un alt risc d'esquerdar-se i desprendre's davant una excitació sísmica. Aquesta nova eina informàtica serà fruit d'un projecte de recerca que ha comptat amb el finançament del Centre de Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), dependent del Ministeri d'Economia i Competitivitat, i amb la col·laboració del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), qui s'encarregarà de definir el model de càlcul i validar el programari.

En l'actualitat, l'aportació del càlcul dels elements no estructurals –tancaments de façanes, medianerías i divisions interiors- i la seva contribució a la rigidesa de l'edifici és una qüestió que citen les normes però que “a causa de la seva complexa estimació pràctica, o es menysprea el seu efecte o es té en compte d'una manera basta, no considerant-los adequadament i subestimando el seu efecte, amb el risc que això comporta”, segons explica el director tècnic de Cype, Carlos Fernández, qui destaca que aquests elements no estructurals “han de suportar els mateixos moviments que l'estructura quan hi ha un terratrèmol, podent sofrir un trencament en tenir menor capacitat per deformar-se que la pròpia estructura”.

En aquest sentit, Carlos Fernández assegura que en el disseny sísmic de les estructures es concedeix generalment poca importància a aquests elements i incideix que molts codis de disseny en països diferents a Espanya tampoc inclouen normes sobre aquest tema. Aquest és un dels motius pels quals en molts casos en els quals hi ha hagut un terratrèmol, com el qual va succeir a Lorca, “un adequat comportament de l'estructura dissenyada amb els moderns criteris de sismorresistencia pot no ser suficient si amb la nostra manera tradicional de construcció no considerem l'efecte de les façanes i tabiquerías en el càlcul de l'estructura.”

Sobre aquest tema, el catedràtic de Mecànica de Mitjans Continus i Teoria d'Estructures de la Universitat Politècnica de Catalunya Álex H. Barbat afirma que l'actual norma espanyola “no dóna solucions als projectistes a l'hora de calcular què impacte tindrà un moviment sísmic en els elements no estructurals, tan sols diu que cal tenir-ho en compte i que han de ser segures, la qual cosa ha provocat que les construccions tinguin llacunes en aquest apartat” i recorda que el recent terratrèmol de Lorca “ens ha demostrat que existeix una important manca en aquesta àrea, ja que és l'únic cas en el qual les morts registrades en el municipi murcià no van ser causades per fallades estructurals, sinó per la caiguda d'elements no estructurals de l'edifici”.

A causa d'això, Álex H. Barbat, qui també és president de l'Associació Espanyola d'Enginyeria Sísmica (AEIS), assegura que aquest projecte de recerca, que la Universitat Politècnica de Catalunya s'encarregarà de validar, “va a ser un referent, ja que no es va a limitar a oferir una solució tecnològica sinó que va a marcar el comportament i asseure les bases de com estimar la contribució dels elements no estructurals en el càlcul de les estructures perquè les construccions siguin més segures en cas de sofrir l'impacte d'un sisme”.