Perspectives, reptes i nous escenaris per a la maquinària

José Manuel Illescas iniciava la seva presentació assenyalant que la relació de les constructores amb la maquinària ve marcada actualment per diversos factors: dificultats de finançament a l'hora de comprar un nou equip; dispersió de les obres en les quals participen aquestes empreses (enfront de la concentració a Espanya que existia abans de la crisi); i necessitat d'actuar localment en les obres que executen fora del nostre país (traslladar equips i personal els resulta més costós que acudir a recursos locals).

Amb tot això, com assenyalava el director de maquinària de FCC Construcció, en una escala de prioritats basades en criteris de rendibilitat, les constructores solen acudir en primer lloc a mitjans propis i després, per aquest ordre, a subcontractar unitats locals o empreses espanyoles que estan presents en aquell país; al lloguer de maquinària; i, finalment, a la compra de nous equips.

No va voler acabar José Manuel Illescas sense abans recordar les dificultats que comporten els processos d'internacionalització, ja que suposen encarar les singularitats que tot país té i superar nombrosos impediments a nivell normatiu, d'importacions, de transport, etc.

Com a secretari general d'ERA, Michel Petitjean va aportar en la jornada una sèrie de xifres per posar en context la situació del lloguer de maquinària a Espanya respecte a la resta dels països europeus. Segons les dades dels quals disposa aquesta associació, el mercat de lloguer de maquinària sense operador a Europa va aconseguir els 21.500 milions d'euros en 2011, una xifra molt similar a la registrada aquest mateix any al mercat nord-americà.

Aquests 21.500 milions d'euros van suposar un increment interanual del 4%, si bé és cert que el comportament va ser molt diferent segons els països: Noruega (+11%), Finlàndia (+10%), Alemanya (+7%), França (+7%)… i, sobretot, Espanya (-7,7% per a un total d'1.600 milions d'euros).

Les primeres estimacions pel 2012 parlen que el mercat de lloguer a Europa es va mantenir estable, amb un increment d'amb prou feines 0,1% (per a Espanya es contempla una caiguda del 13%), i les previsions per aquest 2013 assenyalen un creixement de mercat per a tot el continent del 0,8% i un descens per al mercat espanyol del 5%.

Serà en 2014 quan, segons ERA, es donarà el gran enlairament del sector del lloguer, amb un increment a Europa (si no es produeixen grans sobresalts en l'economia de la UE) del 2,5%. Espanya també tocarà fons a la fi d'aquest mateix any, pel qual s'espera que la caiguda s'esmorteeixi fins al 0,8% (1.300 milions d'euros).

Malgrat aquestes dades que confirmen la difícil situació que travessa el lloguer de maquinària al nostre país, Michel Petitjean afirmava que aquestes caigudes es deuen fonamentalment a la crisi que viu la construcció a Espanya, ja que la relació entre la despesa canalitzada al lloguer i el volum total de construcció s'ha mantingut estable des de l'any 2007 (1 euro gastat en lloguer de maquinària per cada 100 euros invertits en construcció), excepte en l'any 2009 quan aquesta relació va caure al 0,75% motivat principalment per un brusc descens en els preus de lloguer.

Durant la seva intervenció, el secretari general d'ERA també va aportar diversos suggeriments per a les empreses alquiladoras espanyoles, com per exemple: reduir l'alta dependència del seu negoci del sector construcció (a Espanya aconsegueix nivells del 70%), internacionalitzar les seves empreses (però sempre basant aquesta estratègia en el sentit comú i gaudint d'una bona fortalesa financera), buscar concentracions operatives/estratègiques entre empreses (diferents a les concentracions financeres que es van produir a Espanya fa uns anys), enfortir les relacions amb els contractistes (“els alquiladores més forts són aquells que poden establir relacions amb contractistes a mitjà i llarg termini”, assenyalava), estrènyer llaços amb els fabricants de maquinària (en ERA ja s'han format diversos grups de treball en aquest sentit per adaptar els equips a les necessitats específiques del lloguer i per estudiar en profunditat el cost d'un producte durant tota la seva vida útil) i avançar en aspectes importants per al negoci del lloguer com la productivitat del seu taller, el transport de la maquinària o l'aprofitament de les xarxes socials.

No es va voler acomiadar Michel Petitjean sense abans mostrar una dada per a l'optimisme: segons Euroconstruct –Eurostat la xifra de volum de construcció a Espanya va créixer un 10% al novembre de 2012 respecte al mateix mes de 2011.

Antonio Casado, secretari general d'Anapat, va centrar la seva intervenció en com està afectant la crisi al lloguer de plataformes aèries de treball, un negoci que ha vist reduït a la meitat el volum d'equips disponibles des de l'any 2008, quan es van comptabilitzar prop de 40.000 PEMP.

A la marxa d'aquest gran nombre de màquines se sumeixi les dificultats que tenen les empreses de renovar les seves flotes, la qual cosa pot comportar no només una obsolescència dels parcs sinó també manques en matèria de seguretat, la veritable raó de ser d'aquests equips.

El mercat espanyol, segons reconeixia Antonio Casado, també s'ha vist distorsionat en els últims anys per l'entrada de fons de capital de risc en algunes iniciatives empresarials, encara que segueix estant caracteritzat per la presència d'uns pocs agents de lloguer de grandària gran i mitjà i de molts alquiladores de grandària petita. Aquesta situació s'ha vist a més acrescuda durant la crisi en haver aparegut nous petits alquiladores locals que han començat en aquest negoci després d'adquirir plataformes en les subhastes.

De totes maneres, i pesar de ser un negoci que arrossega nombroses dificultats, Antonio Casado assenyalava que “el lloguer segueix tenint un futur molt prometedor”, que depèn fonamentalment que els alquiladores donin al seu servei el valor que realment té. De fet, citant una intervenció de l'analista Donen Kaplan en una Convenció d'Anapat, indicava que enfront d'una penetració actual del lloguer del 28% respecte al volum total de maquinària gestionada a Espanya, les previsions assenyalen que aquest percentatge podria arribar en un futur al 40%.

I en el cas de les PEMP aquest creixement vindrà dau tant per les possibilitats que ofereixen aquestes màquines d'afrontar també treballs diferents als propis de la construcció, com pel convenciment dels seus agents que el seu negoci no es limita al lliurament d'uns ferros, sinó que engloba un servei integral en el qual la formació, després de la publicació de la nova normativa UNEIX-58923 sobre aquest assumpte, jugarà un paper fonamental.