Interempresas.net

es en ca
Indústria de l'aigua
 
  1. eMagazine Indústria de l'aigua
  2. Vaig pensar que les meves cames eren préssecs   (01/09/2009)

Aquest article ha estat escrit originalment en castellà. L'hem traduït automàticament per a la vostra comoditat. Tot i que hem fet esforços raonables per a aconseguir una traducció precisa, cap traducció automática és perfecta ni tampoc pretén substituir-ne una d'humana. El text original de l'article en castellà podeu veure'l a Pensé que mis piernas eran melocotones

Vaig pensar que les meves cames eren préssecs

Ibon Linacisoro. Director

1 setembre 2009

Vaig pensar que les meves cames eren préssecs, tan rodonetes, tan Suavecito i vellutades. Però aviat vaig saber que no ho eren, que els meus sensacions s'havien l'efecte de la cambra hiperbàrica en la qual, per cert, vivia sempre sota els efectes de la fulla de coca per evitar el mal d'altura que em produïa la meva privilegiada posició professional i social. Van ser els meus millors anys. Vaig arribar fins i tot a ser president de la meva comunitat de veïns i una vegada la més guapa del carrer em va saludar.

Vaig deixar de pensar que les meves cames eren préssecs quan vaig deixar de necessitar la cambra hiperbàrica perquè havia deixat d'ocupar la meva posició privilegiada. La sortida abrupta de la cambra hiperbàrica va tenir conseqüències col·laterals: cames normals, absència d'un mateix, xiulets mentals... Era la caiguda del pedestal, del viure del ric. La certesa de la pobresa, la nauseabunda obligació del treball diari, l'esclavitud dels vicis adquirits. Em vaig començar a preguntar per coses impossibles. Quant pesa un forat? Per què he de treballar? El foc crema?

El pitjor va ser el llarg procés que vaig haver de patir fins a assumir que alguna cosa havia de fer per portar un plat de llenties a la taula. Treballar! La paraula maleïda, el mal més estès de la nova era. No valia ja amb quatre operacions reeixides, unes quantes àpats amb la companyia adequada en restaurants liderats per gastroempresarios, unes llamaditas a uns amics situats aquí i allà per parlar d'aquests terrenitos que figuraven al meu nom. Em veia abocat a la vulgaritat del treball diari. Sovint, durant les dures jornades laborals a les quals no estava acostumat, vaig voler pensar de nou que les meves cames eren préssecs. Però no ho eren, les meves cames eren cames.

Mentre, la meva ànima vaga sanglotava i crugia davant els esforços d'un cos poc acostumat a faixar-se en el dia a dia de les rutines laborals. Amb la crisi a mi em va arribar el treball, però ni tan sols aquesta ocupació estovar el cor del meu banc habitual, que em va negar els diners. I va ser llavors, amb l'ànima apagada per tant infortuni, quan vaig trobar una nova oportunitat. Sí, estava disposat a donar la meva ànima com a garantia d'un préstec. M'ho preguntava una entitat letona, Kontora Loan Company, i vaig dir que sí. Només vaig haver de signar un contracte encapçalat amb aquestes paraules "Estic d'acord en oferir com a aval del crèdit meva ànima immortal". Els diners fresc entre les mans em va retornar una part de la meva anterior vida i vaig començar a gastar com abans. Aviat vaig deixar de pagar al banc, que va exercir el seu dret sobre la meva ànima.

Malvat i empleat, ja sóc un més, un del munt. Un que troba a faltar les seves cames de préssec.

Comentaris de l'article/notícia

Nou comentari

Identifiqueu-vos | Registreu-vos 
Avís
Els comentaris passen per un procés de moderació, pel que poden trigar un temps a aparèixer publicats.

Els comentaris són l'opinió dels usuaris i no la del portal. No s'admeten comentaris insultants, racistes o contraris a les lleis vigents. No es publicaran comentaris que no tinguin relació amb la notícia/article, o que no cumpleixin amb les condicions d'ús.

Empresa en portada
Mitjà col·laborador de
Newsletter
Accepto les
condicions d'ús i registre

Empresa destacada