La Fundació Global Nature lidera des de Palència un projecte nacional per a la recuperació de cultius locals de leguminosas a la Xarxa Natura 2000
Leguminosas per frenar la pèrdua de patrimoni genètic agrícola i beneficiar a les aus esteparias
17 de gener de 2012
La Fundació Global Nature lidera des de Palència la recuperació i sembra de leguminosas amb un projecte de quatre anys, finançat pel ministeri de Medi ambient, en col·laboració amb els agricultors en espais de Xarxa Natura 2000 i Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). La pràctica d'aquests cultius tradicionals frena, segons el parer dels investigadors, la pèrdua de patrimoni genètic i beneficia a les últimes de poblacions d'aus esteparias.
DiCyT
Els objectius generals del projecte són la fixació de població en comarques incloses o limítrofes a la Xarxa Natura 2000, la diversificació productiva per afavorir la competitivitat, la formació d'agricultors per a la recuperació de cultius diferenciats que possibilitin ocupar nous nínxols de mercat, el fre a la degradació de molts hàbitats singulars de la Xarxa Natura 2000 i la creació de zones tampó (buffer zones) a l'entorn de llacunes esteparias.
La presentació del projecte ha tingut lloc avui en la nau de Global Nature de Fonts de Nava, localitat palentina on s'ha centralitzat la neteja i envasat de totes les produccions de leguminosas de Castella i Lleó i Castella-la Manxa.
Nau de llavors. Foto: Global Nature.
En aquesta nau s'emmagatzema la producció d'ambdues regions, es neteja i s'envasa. Des d'aquí es realitza a més la distribució de venda i de llavor i, en breu, estarà disponible la venda a través de la web de la Fundació Global Nature. En aquest segon any de projecte la producció de leguminosas ha aconseguit a 120.000 quilos, i ha comptat amb 100 agricultors a Castella-la Manxa i prop de 200 a Castella i Lleó.
En paraules d'Eduardo de Miguel, director-gerent de Global Nature, “les organitzacions conservacionistes són aliats del sector agrari, ja que aquest projecte contribueix al fiançament de la població rural, l'increment en les rendes agràries, sense oblidar que a més afavoreix la fixació de carboni en sòls per mitigar l'acció dels gasos d'efecte hivernacle (GEI)”.
Cigró pedrosillano i llentia pardina
A Castella i Lleó la producció de llegum és de les varietats cigró pedrosillano i llentia pardina. Un dels agricultors que està produint en el marc d'aquest projecte, Jesús Sendino, afirma que “conrear dins aquesta iniciativa és millor perquè suposa una alternativa al girasol i altres cereals”. “Encara que hi ha menor producció, és de major qualitat”, afegeix l'agricultor. Les previsions en el marc del projecte per a Castella i Lleó en 2012 són el cultiu de 100 hectàrees de cigró pedrosillano i la mateixa superfície per a cultiu de llentia pardina.
Llegums emmarcats en el projecte. Foto: Global Nature.
En concret, els espais on es conreen les leguminosas són la ZEPA Nava-Campos Nord i Nava-Campos Sud, on es conrea llentia pardina i cigró pedrosillano a Castella i Lleó; i la ZEPA Aiguamolls de La Manxa, on es produeix la llentia castellana, una part d'aquesta producció en cultiu ecològic. En la Comunitat Canària, els cultius realitzats a les illes de Tenerife i La Palma provenen de la recuperació de llavors agrícoles de leguminosas com el jueu “llard“o la jueva ”mantell de la Verge”, així com la llentia canària, totes espècies molt escasses i que encara es troben a la vora de la seva desaparició com a cultius.
Objectius específics
De manera més específica, el projecte preveu aconseguir altres objectius, com la recuperació i augment de la superfície de cultiu general de leguminosas a les àrees de treball pilot, la recuperació i augment de la superfície de cultiu de varietats locals de leguminosas abandonades o la utilització de les quals es trobava molt restringida, el rescat i catalogació de noves varietats agrícoles locals presents als territoris inclosos en l'àmbit d'actuació del projecte i la seva incorporació a bancs de germoplasma, l'augment del valor afegit per a l'agricultor en cultius de leguminosas a les àrees de treball pilot, la creació de llocs de treball per a joves i dones en el sector de la comercialització i promoció d'aquests productes i incrementar la diversificació paisatgística i d'hàbitat en espais naturals d'alt valor ecològic.
Així mateix, es busca generar una major disponibilitat de recursos tròfics per a la fauna local, especialment per a les aus esteparias i, per tant, millora d'aquestes poblacions i de la qualitat ambiental de l'entorn, la qual cosa redundarà en l'atracció turística d'aquestes comarques, crear una marca diferenciada per les leguminosas de qualitat produïdes a l'entorn de la Xarxa Natura 2000, i fomentar la difusió i comercialització d'altres productes de la zona mitjançant la creació de punts de venda que incloguin aquests productes.
 |
Redacció Interempresas
Kubota presenta en Demoagro la nova sèrie M60 i GX, així com els tractors M40 estrets i el nou RTV 1140... [+]
|
 |
Redacció Interempresas
Arcusin no ha volgut perdre's l'oportunitat d'estar present en la gran cita del sector de la maquinària agrícola en aquest 2013 i per a això presenta les seves últimes dues aportacions per a la recol·lecció de palla i farratge, l'agrupador C14 i el remolc autocargador FSX... [+]
|
 |
Redacció Interempresas
Dins del programa de demostracions de el Grup Same Deutz-Fahr a Espanya, la filial està present en Demoagro de la mà dels principals fabricants d'implementos. Durant els tres dies es pot veure treballant als tractors de la gamma d'especialistes de Same i tota l'alta potència de Deutz-Fahr... [+]
|
 |
Redacció Interempresas
Amb motiu de Demoagro, New Holland compta amb 4 hectàrees d'àrea de demostració de sòl i recol·lecció en el qual es van a realitzar treballs de sòl amb tractors de diferents sèries, treball amb pala de la seriï T5, proves d'autoguiado en tractors, simulador Sidewinder, simuladors de GPS... [+]
|
 |
David Pou
Va haver-hi una època, no gaire llunyana, en què al nostre país es venien més de 15.000 tractors nous cada any i en què la financión no era la principal preocupació de l'agricultor. El crèdit fluïa, hi havia subvencions, i els fabricants i els propis agricultors veien l'horitzó amb optimisme... [+]
|